Universitat: fàbrica de parats. Reflexió sobre el text de Miguel, A., Martín Moreno i el llibre Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación.

Bé, penso que el debat sobre si la universitat és una fàbrica de parats o no ja no existeix després de l’explicació de l’Óscar sobre d’on sortien les dades per dir que els estudis no servien per trobar una bona feina. Si tenim en compte que la majoria dels universitaris són gent jove i que durant els primers cinc anys de la vida laboral d’un universitari estem mal pagats, doncs la falsa conclusió és que tots els universitaris estan mal pagats. Així doncs jo considero que la universitat no és una fàbrica de parats.

Tot i això, és cert que el nivell d’estudis de la població ha augmentat molt i no sabem del cert si la nostra societat podrà oferir tants llocs de treball ben qualificats. Els autors del text que hem llegit diuen que per assegurar aquests llocs de treball cal més inversió pública i una redistribució de les inversions que ja existeixen. La societat ha canviat i cal que l’estructura econòmica també canviï.

Com s’explica en el llibre que m’estic llegint, l’educació ha fet que hi hagi una crisi d’autoritat en la vida i ens hem convertit en una societat dialògica (ens hem acostumat a tenir llibertat d’expressió i l’educació que hem rebut ha fet que no tinguem tanta por d’expressar el que pensem). Això ha fet que no ens conformem amb una feina poc valorada i per això també ens trobem en una manca de llocs de treball. Així, crec que l’Estat i les empreses privades haurien d’especialitzar-se i oferir llocs de treball per a investigadors.

Actualment està canviant el model de família en part perquè les noies estudiem durant els mateixos anys que els nois. Això afecta el mercat de treball i també afecta al model de família. Davant d’això cal canviar el model educatiu. Els autors del llibre pensen que caldria fer un tomb cap a polítiques més socialistes que serien alhora més igualitàries. Les dones amb un nivell d’estudis alt són les que més pateixen l’atur i/o la sobreeducació. Si l’Estat invertís més en recerca moltes d’aquestes persones tindrien un lloc de treball adequat als seus estudis. Però és només per una manca d’inversions? Hi ha algun altre fet que fa que les dones tinguin la taxa d’atur més alta? Per altra banda, el nostre sistema educatiu és tant democràtic com ens pensem? Hi arriba tothom qui podria a la universitat? Crec que no.

Penso que el sistema és del tot selectiu i que encara hi hauria d’haver més universitaris. Si l’Estat promogués més llocs de treball ben qualificats farien falta més universitaris. Llavors potser el sistema educatiu es tornaria un sistema de tots i per a tots. El llibre Comunidades de aprendizaje explica una formula perquè tots els alumnes puguin escollir si volen estudiar o no (actualment, molts no poden escollir). Proposa que explotem les potencialitats de la família, dels veïns i de l’entorn de l’escola per tal d’ajudar a formar a tots els alumnes.

DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

En aquest comentari parlaré sobre el canvi de la societat industrial a la societat de la informació, les seves característiques, les desigualtats que comporta la societat de la informació i com l’educació pot ajudar a superar-los.
L’any 1973 la crisi del petroli va obligar a les societats occidentals a patir un canvi d’estructura. Va baixar molt la demanda de llocs de treball i hi va haver molta gent que es va quedar a l’atur. Les persones que més ho van patir van ser aquelles que tenien un nivell d’estudis baix. En aquell moment hi va haver una part molt important de la població que va caure en la pobresa. A aquella societat se la va anomenar la societat dual o la societat dels dos terços.

La societat industrial funcionava amb una economia que extreia la riquesa dels recursos materials i de la mà d’obra que s’encarregava de fer funcionar la maquinaria. Tot i que no era una societat igualitària, les diferencies en nivell educatiu no comportaven el fet de tenir feina o no tenir-ne. Actualment ens trobem en un moment en què alguns països que abans eren considerats del tercer món comencen a industrialitzar-se i com que les condicions humanes i de treball no estan tant considerades com en els països occidentals poden fabricar els mateixos productes a un preu més baix. Això ha fet que moltes empreses que abans estaven ubicades al nostre país ara decideixin marxar. Com a resultat de tot plegat, aquí hem desviat l’economia cap a altres formes de riquesa, així actualment el capital que preval és el capital humà. Aquesta és una de les formes que tenen els països occidentals de competir amb els nous països productors.

A partir del 1995 s’inicia l’era de la societat de la informació. Algú va considerar que aquesta societat seria més justa perquè amb l’evolució de les noves tecnologies tothom tenia accés a la informació. Per tant, en un món on la informació és riquesa i és poder, totes les persones podrien viure bé. Tot i això, penso que no ha estat així perquè en aquest moment apareix una nova distància que cal superar: no n’hi ha prou amb accedir a la informació, també cal comprendre-la. Actualment, doncs, tampoc podem considerar que la nostra societat sigui justa ja que hi ha un gruix molt important de la població que no té els coneixements suficients per analitzar, seleccionar i processar la informació. Els autors del llibre Comunidades de aprendizaje diuen que cal tenir en compte la desigualtat educativa de la que parteixen els grups socials i ens recorden que l’estructura i la codificació de la informació està feta per un grup reduït de persones i per tant són els grups que no en formen part els que en queden exclosos. Jo crec que adquireix molta importància la cultura dominant enfront les altres cultures i també la posició social de les persones de la mateixa cultura dominant. Per mi l’escola és una institució que ensenya a tractar la informació però només des del punt de vista de la cultura dominant i per tant, ara com ara, no ajuda a transformar la societat.

Les comunitats d’aprenentatge són, des d’aquest punt de vista, una manera d’organitzar l’educació que permet que tots els alumnes adquireixin els aprenentatges, i per tant, poden ser l’eina educativa per tal de crear una societat més justa.
La societat de la informació és una societat en xarxa on les empreses “mare” cada vegada estan més difuminades ja que el procés de producció està controlat per més persones i empreses. Això suposa pensar que hi ha més gent que s’enriqueix però malgrat tot no és així. Les diferències entre classes es fan cada dia més grans perquè com ja he dit abans, no tothom accedeix a l’educació de la mateixa manera. Per tant, s’obre una escletxa entre les persones que estan integrades a la societat i les persones que no hi estan integrades.

EL PAPER DE L'EDUCACIÓ

Crec que el paper de l'educació en la societat de la informació ha de ser el d'ensenyar a les persones a triar i analitzar la informació que rebem perquè l'accés és tant a l'abast i tant extens que és fàcil confondre.

Salut,
Natàlia