DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

En aquest comentari parlaré sobre el canvi de la societat industrial a la societat de la informació, les seves característiques, les desigualtats que comporta la societat de la informació i com l’educació pot ajudar a superar-los.
L’any 1973 la crisi del petroli va obligar a les societats occidentals a patir un canvi d’estructura. Va baixar molt la demanda de llocs de treball i hi va haver molta gent que es va quedar a l’atur. Les persones que més ho van patir van ser aquelles que tenien un nivell d’estudis baix. En aquell moment hi va haver una part molt important de la població que va caure en la pobresa. A aquella societat se la va anomenar la societat dual o la societat dels dos terços.

La societat industrial funcionava amb una economia que extreia la riquesa dels recursos materials i de la mà d’obra que s’encarregava de fer funcionar la maquinaria. Tot i que no era una societat igualitària, les diferencies en nivell educatiu no comportaven el fet de tenir feina o no tenir-ne. Actualment ens trobem en un moment en què alguns països que abans eren considerats del tercer món comencen a industrialitzar-se i com que les condicions humanes i de treball no estan tant considerades com en els països occidentals poden fabricar els mateixos productes a un preu més baix. Això ha fet que moltes empreses que abans estaven ubicades al nostre país ara decideixin marxar. Com a resultat de tot plegat, aquí hem desviat l’economia cap a altres formes de riquesa, així actualment el capital que preval és el capital humà. Aquesta és una de les formes que tenen els països occidentals de competir amb els nous països productors.

A partir del 1995 s’inicia l’era de la societat de la informació. Algú va considerar que aquesta societat seria més justa perquè amb l’evolució de les noves tecnologies tothom tenia accés a la informació. Per tant, en un món on la informació és riquesa i és poder, totes les persones podrien viure bé. Tot i això, penso que no ha estat així perquè en aquest moment apareix una nova distància que cal superar: no n’hi ha prou amb accedir a la informació, també cal comprendre-la. Actualment, doncs, tampoc podem considerar que la nostra societat sigui justa ja que hi ha un gruix molt important de la població que no té els coneixements suficients per analitzar, seleccionar i processar la informació. Els autors del llibre Comunidades de aprendizaje diuen que cal tenir en compte la desigualtat educativa de la que parteixen els grups socials i ens recorden que l’estructura i la codificació de la informació està feta per un grup reduït de persones i per tant són els grups que no en formen part els que en queden exclosos. Jo crec que adquireix molta importància la cultura dominant enfront les altres cultures i també la posició social de les persones de la mateixa cultura dominant. Per mi l’escola és una institució que ensenya a tractar la informació però només des del punt de vista de la cultura dominant i per tant, ara com ara, no ajuda a transformar la societat.

Les comunitats d’aprenentatge són, des d’aquest punt de vista, una manera d’organitzar l’educació que permet que tots els alumnes adquireixin els aprenentatges, i per tant, poden ser l’eina educativa per tal de crear una societat més justa.
La societat de la informació és una societat en xarxa on les empreses “mare” cada vegada estan més difuminades ja que el procés de producció està controlat per més persones i empreses. Això suposa pensar que hi ha més gent que s’enriqueix però malgrat tot no és així. Les diferències entre classes es fan cada dia més grans perquè com ja he dit abans, no tothom accedeix a l’educació de la mateixa manera. Per tant, s’obre una escletxa entre les persones que estan integrades a la societat i les persones que no hi estan integrades.