PANORAMA DE LA EDUCACIÓN 2007: INDICADORES DE LA OCDE

L’edició de l’OCDE del 2007 analitza els efectes que tindria en els mercats laborals el fet d’ampliar l’educació universitària. Fan aquest anàlisi perquè el nombre de persones que arriba a tenir uns estudis universitaris ha augmentat molt en aquests darrers anys i per tant d’aquest fet se’n deriven una sèrie de plantejaments que són nous. Per exemple: ha augmentat prou el nombre de llocs de treball qualificats? Tots sabem que la tendència dels països més rics és cada vegada més el d’especialitzar-se (fer allò que els altres països encara no poden fer perquè no tenen gent qualificada). Però, aquesta especialització va prou de pressa? Tenim prou feina per a tots? Els estudis fets per la OCDE diuen que de moment el fet que hi hagi més persones amb estudis universitaris ha estat molt positiu per l’economia i no hi ha símptomes d’inflació del valor de la formació.
Aquest estudi revela que hi ha hagut un augment molt important de les persones que han superat el segon cicle de l’educació secundària comparat amb les persones que ara tenen entre 45 i 54 anys (13 punts percentuals per sobre).

En el cas dels estudis universitaris d’educació hi ha una gran diferència entre la majoria de països i alguns altres com Dinamarca, els Països Baixos, Alemanya, Suècia i el Regne Unit. En aquests països la proporció entre els més joves i els grans és de menys de 1 i per tant vol dir que quan aquests es jubilin potser tindran problemes per trobar substituts. Es dóna la casualitat que en aquests països tenen un nivell menys elevat d’estudiants universitaris que la resta.

Un altre dada que dóna aquest informe és que actualment hi ha més noies que acaben els estudis secundaris que no pas nois. Aquest fet es pot donar per moltes circumstàncies diferents i segurament és una suma de moltes circumstàncies juntes.

Els indicadors demostren que les expectatives varien segons nivells de rendiment individual, origen socioeconòmic i estatus d’immigrant. Aquest fet és realment preocupant perquè no hauria de donar-se. Seria bo que hi hagués possibilitat d’elecció i que aquesta fos real. El llibre que explica el funcionament de les Comunitats d’Aprenentatge deixa clar que aquestes diferències es deuen a fets socials i a una manca de bagatge cultural dels alumnes que tenen menys ajuda de casa. Per això cal que es faci el sistema més just i igualitari de manera que s’ha d’adaptar el currículum a les necessitats de la nova societat i deixar les velles conviccions sobre metodologia d’ensenyament ja que la societat ens demana una altra cosa.

Això queda ben demostrat en aquests indicadors. Aquests analitzen els països de la OCDE que tenen un nivell d’immigració més important i constaten que la primera generació queda un any per darrera dels seus homòlegs nacionals. És per això que, tal com s’explica en el llibre, el sistema educatiu actual és obsolet i cal que en trobem un altre que pot ser el de fer del centre una comunitat d’aprenentatge a on totes les capes de la societat hi tinguin lloc.

Ei! al blog d'en J.M. Terricabras hi ha un article seu que parla de l'educació, de Finlàndia i de l'informe PISA. Jo coincideixo amb ell que hem de ser més positius i no comparar-nos tant. Hem de canviar, si. El que proposa és que estiguem convençuts de cap a on volem anar i llavors ho fem. Segur que ens sortirà bé.

El blog és: http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp

MIREU-LO: PROFUND PERÒ DIVERTIT

http://blogs.periodistadigital.com/electroduende.php?s=EMILIO+CALATAYUD&sentence=AND

TEORIES DEL CAPITAL HUMÀ, EL FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU I DESENVOLUPAMENT I LLIBERTAT.

A principis del s. XX Theodore W. Schultz va començar a parlar de la importància que tenien les persones i el capital humà respecte al desenvolupament econòmic d’un país. Així va començar a parlar-se del concepte de capital humà. Aquest concepte que sembla tant lògic i evident diu que les persones poden ser una font de riquesa tan o més important que la tecnologia. Per això cal educar persones capaces de pensar en nova tecnologia. Cal educar persones capaces d’innovar en tots els àmbits de l’economia.

Gary Becker deia que “Cada individu està disposat a invertir en educació si sap que el sacrifici que realitza en un moment determinant li suposa majors recursos i satisfaccions en el futur”. Per tant no només cal educar persones amb les capacitats que he dit abans sinó que (encara és més important) cal crear llocs de treball per a aquestes. Només si les persones perceben que podran tenir un futur bo escolliran el camí d’estudiar.

Segons Gary Becker, la mesura per quantificar el capital humà són els ingressos segons anys d’escolarització i la distinció en coneixements generals i coneixements específics. Com més anys estudiats més ingressos en el futur.

Tal com exposen els primers autors que van parlar sobre la teoria del capital humà, aquest té les següents característiques:

- És una concepció empirista, racionalista i individualista de les
relacions humanes. Cada humà mira pels seus interessos.
- El mercat és el marc d’assignació dels recursos.
- Cada persona es converteix en homo oeconomicus, maximitzador
de la seva utilitat.

Destaco aquestes característiques perquè penso que xoquen amb la visió que té Sen (Desarrollo y libertad) sobre el que ha de ser el funcionament del sistema. Segons les teories citades abans les persones i el mercat han de ser lliures i s’han de poder relacionar de la manera que ho vulguin. Per tant podem arribar a un estat semblant a la selva on “guanya” el més fort. Per Sen, l’Estat (i no només l’Estat sinó també molts altres tipus d’organitzacions) han de promoure un sistema just partint del fet que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats a la vida. Per exemple, un nen al que se li nega l’educació bàsica no només pateix una privació quan és jove si no també quan és adult. Com que no podem dir que totes les persones parteixen del mateix punt tampoc podem dictar unes normes de joc que donin a entendre que tothom surt d’allà mateix.
Com que aquesta teoria no es compleix cal que les Administracions donin suport a aquelles persones que des d’un principi parteixen en desavantatge. Per això calen sistemes de beques i cal que l’Estat i la Generalitat subvencionin l’ensenyament públic.

Tal com exposa Calero a El finançament del sistema educatiu Catalunya es troba a la cua d’Europa i d’Espanya pel que fa a recursos en educació. Si bé Catalunya té un rendiment superior a la resta d’Espanya en resultats educatius, no podem dir el mateix pel que fa a finançament. Això passa perquè moltes inversions es destinen a l’escola concertada i perquè hi ha un dèficit en despesa pública pel que fa a educació. Si comparem Espanya i altres països europeus veiem com el nostre país està sempre per sota de la mitjana. A més, falta un sistema de beques per afavorir que les capes baixes de la societat tinguin accés a l’educació post obligatòria (sobretot l’educació secundària).

Les comunitats d’aprenentatge treballen per superar les desigualtats socials i perquè tots els alumnes aconsegueixin l’èxit educatiu. Això és possible gràcies a la interacció entre tots els membres de la comunitat educativa i gràcies a la implicació de tots per tirar endavant un projecte comú. A més a més, potencien un aspecte al que Sen dóna molta importància que és la responsabilitat i la llibertat personal. A diferència de deixar que les persones creixin sense un model positiu, les comunitats d’aprenentatge possibiliten el desenvolupament de la llibertat personal i de la responsabilitat perquè les activitats que es fan als centres són properes i significatives pels alumnes.

TEORIES DEL CAPITAL HUMÀ, EL FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU I DESENVOLUPAMENT I LLIBERTAT.

A principis del s. XX Theodore W. Schultz va començar a parlar de la importància que tenien les persones i el capital humà respecte al desenvolupament econòmic d’un país. Així va començar a parlar-se del concepte de capital humà. Aquest concepte que sembla tant lògic i evident diu que les persones poden ser una font de riquesa tan o més important que la tecnologia. Per això cal educar persones capaces de pensar en nova tecnologia. Cal educar persones capaces d’innovar en tots els àmbits de l’economia.

Gary Becker deia que “Cada individu està disposat a invertir en educació si sap que el sacrifici que realitza en un moment determinant li suposa majors recursos i satisfaccions en el futur”. Per tant no només cal educar persones amb les capacitats que he dit abans sinó que (encara és més important) cal crear llocs de treball per a aquestes. Només si les persones perceben que podran tenir un futur bo escolliran el camí d’estudiar.
Segons Gary Becker, la mesura per quantificar el capital humà són els ingressos segons anys d’escolarització i la distinció en coneixements generals i coneixements específics. Com més anys estudiats més ingressos en el futur.

Tal com exposen els primers autors que van parlar sobre la teoria del capital humà, aquest té les següents característiques:

- És una concepció empirista, racionalista i individualista de les
relacions humanes. Cada humà mira pels seus interessos.
- El mercat és el marc d’assignació dels recursos.
- Cada persona es converteix en homo oeconomicus, maximitzador
de la seva utilitat.

Destaco aquestes característiques perquè penso que xoquen amb la visió que té Sen (Desarrollo y libertad) sobre el que ha de ser el funcionament del sistema. Segons les teories citades abans les persones i el mercat han de ser lliures i s’han de poder relacionar de la manera que ho vulguin. Per tant podem arribar a un estat semblant a la selva on “guanya” el més fort.

Per Sen, l’Estat (i no només l’Estat sinó també molts altres tipus d’organitzacions) han de promoure un sistema just partint del fet que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats a la vida. Per exemple, un nen al que se li nega l’educació bàsica no només pateix una privació quan és jove si no també quan és adult. Com que no podem dir que totes les persones parteixen del mateix punt tampoc podem dictar unes normes de joc que donin a entendre que tothom surt d’allà mateix.

Com que aquesta teoria no es compleix cal que les Administracions donin suport a aquelles persones que des d’un principi parteixen en desavantatge. Per això calen sistemes de beques i cal que l’Estat i la Generalitat subvencionin l’ensenyament públic. Tal com exposa Calero a El finançament del sistema educatiu Catalunya es troba a la cua d’Europa i d’Espanya pel que fa a recursos en educació. Si bé Catalunya té un rendiment superior a la resta d’Espanya en resultats educatius, no podem dir el mateix pel que fa a finançament. Això passa perquè moltes inversions es destinen a l’escola concertada i perquè hi ha un dèficit en despesa pública pel que fa a educació. Si comparem Espanya i altres països europeus veiem com el nostre país està sempre per sota de la mitjana. A més, falta un sistema de beques per afavorir que les capes baixes de la societat tinguin accés a l’educació post obligatòria (sobretot l’educació secundària).

Les comunitats d’aprenentatge treballen per superar les desigualtats socials i perquè tots els alumnes aconsegueixin l’èxit educatiu. Això és possible gràcies a la interacció entre tots els membres de la comunitat educativa i gràcies a la implicació de tots per tirar endavant un projecte comú. A més a més, potencien un aspecte al que Sen dóna molta importància que és la responsabilitat i la llibertat personal. A diferència de deixar que les persones creixin sense un model positiu, les comunitats d’aprenentatge possibiliten el desenvolupament de la llibertat personal i de la responsabilitat perquè les activitats que es fan als centres són properes i significatives pels alumnes.