TEORIES DEL CAPITAL HUMÀ, EL FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU I DESENVOLUPAMENT I LLIBERTAT.

A principis del s. XX Theodore W. Schultz va començar a parlar de la importància que tenien les persones i el capital humà respecte al desenvolupament econòmic d’un país. Així va començar a parlar-se del concepte de capital humà. Aquest concepte que sembla tant lògic i evident diu que les persones poden ser una font de riquesa tan o més important que la tecnologia. Per això cal educar persones capaces de pensar en nova tecnologia. Cal educar persones capaces d’innovar en tots els àmbits de l’economia.

Gary Becker deia que “Cada individu està disposat a invertir en educació si sap que el sacrifici que realitza en un moment determinant li suposa majors recursos i satisfaccions en el futur”. Per tant no només cal educar persones amb les capacitats que he dit abans sinó que (encara és més important) cal crear llocs de treball per a aquestes. Només si les persones perceben que podran tenir un futur bo escolliran el camí d’estudiar.

Segons Gary Becker, la mesura per quantificar el capital humà són els ingressos segons anys d’escolarització i la distinció en coneixements generals i coneixements específics. Com més anys estudiats més ingressos en el futur.

Tal com exposen els primers autors que van parlar sobre la teoria del capital humà, aquest té les següents característiques:

- És una concepció empirista, racionalista i individualista de les
relacions humanes. Cada humà mira pels seus interessos.
- El mercat és el marc d’assignació dels recursos.
- Cada persona es converteix en homo oeconomicus, maximitzador
de la seva utilitat.

Destaco aquestes característiques perquè penso que xoquen amb la visió que té Sen (Desarrollo y libertad) sobre el que ha de ser el funcionament del sistema. Segons les teories citades abans les persones i el mercat han de ser lliures i s’han de poder relacionar de la manera que ho vulguin. Per tant podem arribar a un estat semblant a la selva on “guanya” el més fort. Per Sen, l’Estat (i no només l’Estat sinó també molts altres tipus d’organitzacions) han de promoure un sistema just partint del fet que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats a la vida. Per exemple, un nen al que se li nega l’educació bàsica no només pateix una privació quan és jove si no també quan és adult. Com que no podem dir que totes les persones parteixen del mateix punt tampoc podem dictar unes normes de joc que donin a entendre que tothom surt d’allà mateix.
Com que aquesta teoria no es compleix cal que les Administracions donin suport a aquelles persones que des d’un principi parteixen en desavantatge. Per això calen sistemes de beques i cal que l’Estat i la Generalitat subvencionin l’ensenyament públic.

Tal com exposa Calero a El finançament del sistema educatiu Catalunya es troba a la cua d’Europa i d’Espanya pel que fa a recursos en educació. Si bé Catalunya té un rendiment superior a la resta d’Espanya en resultats educatius, no podem dir el mateix pel que fa a finançament. Això passa perquè moltes inversions es destinen a l’escola concertada i perquè hi ha un dèficit en despesa pública pel que fa a educació. Si comparem Espanya i altres països europeus veiem com el nostre país està sempre per sota de la mitjana. A més, falta un sistema de beques per afavorir que les capes baixes de la societat tinguin accés a l’educació post obligatòria (sobretot l’educació secundària).

Les comunitats d’aprenentatge treballen per superar les desigualtats socials i perquè tots els alumnes aconsegueixin l’èxit educatiu. Això és possible gràcies a la interacció entre tots els membres de la comunitat educativa i gràcies a la implicació de tots per tirar endavant un projecte comú. A més a més, potencien un aspecte al que Sen dóna molta importància que és la responsabilitat i la llibertat personal. A diferència de deixar que les persones creixin sense un model positiu, les comunitats d’aprenentatge possibiliten el desenvolupament de la llibertat personal i de la responsabilitat perquè les activitats que es fan als centres són properes i significatives pels alumnes.