Universitat: fàbrica de parats. Reflexió sobre el text de Miguel, A., Martín Moreno i el llibre Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación.

Bé, penso que el debat sobre si la universitat és una fàbrica de parats o no ja no existeix després de l’explicació de l’Óscar sobre d’on sortien les dades per dir que els estudis no servien per trobar una bona feina. Si tenim en compte que la majoria dels universitaris són gent jove i que durant els primers cinc anys de la vida laboral d’un universitari estem mal pagats, doncs la falsa conclusió és que tots els universitaris estan mal pagats. Així doncs jo considero que la universitat no és una fàbrica de parats.

Tot i això, és cert que el nivell d’estudis de la població ha augmentat molt i no sabem del cert si la nostra societat podrà oferir tants llocs de treball ben qualificats. Els autors del text que hem llegit diuen que per assegurar aquests llocs de treball cal més inversió pública i una redistribució de les inversions que ja existeixen. La societat ha canviat i cal que l’estructura econòmica també canviï.

Com s’explica en el llibre que m’estic llegint, l’educació ha fet que hi hagi una crisi d’autoritat en la vida i ens hem convertit en una societat dialògica (ens hem acostumat a tenir llibertat d’expressió i l’educació que hem rebut ha fet que no tinguem tanta por d’expressar el que pensem). Això ha fet que no ens conformem amb una feina poc valorada i per això també ens trobem en una manca de llocs de treball. Així, crec que l’Estat i les empreses privades haurien d’especialitzar-se i oferir llocs de treball per a investigadors.

Actualment està canviant el model de família en part perquè les noies estudiem durant els mateixos anys que els nois. Això afecta el mercat de treball i també afecta al model de família. Davant d’això cal canviar el model educatiu. Els autors del llibre pensen que caldria fer un tomb cap a polítiques més socialistes que serien alhora més igualitàries. Les dones amb un nivell d’estudis alt són les que més pateixen l’atur i/o la sobreeducació. Si l’Estat invertís més en recerca moltes d’aquestes persones tindrien un lloc de treball adequat als seus estudis. Però és només per una manca d’inversions? Hi ha algun altre fet que fa que les dones tinguin la taxa d’atur més alta? Per altra banda, el nostre sistema educatiu és tant democràtic com ens pensem? Hi arriba tothom qui podria a la universitat? Crec que no.

Penso que el sistema és del tot selectiu i que encara hi hauria d’haver més universitaris. Si l’Estat promogués més llocs de treball ben qualificats farien falta més universitaris. Llavors potser el sistema educatiu es tornaria un sistema de tots i per a tots. El llibre Comunidades de aprendizaje explica una formula perquè tots els alumnes puguin escollir si volen estudiar o no (actualment, molts no poden escollir). Proposa que explotem les potencialitats de la família, dels veïns i de l’entorn de l’escola per tal d’ajudar a formar a tots els alumnes.